Després de tant de temps de silenci.. i de pensar-ho bastant he decidit resucitar aquest bloc..
He modificat el disseny per donar-li un aire diferent ...
El vaig fer per obligació, per una assignatura del màster de Societat de la informació i el coneixement, però la veritat és que em vaig aficionar força i em va fer revifar els altres blocs que tenia començats..
Ens llegiem entre nosaltres i ens havíem de votar.. aquest bloc va quedar molt ben situat, tenint en compte que els companys del campus en castellà eren uns bloggers excepcionals... la veritat és que ho enyoro...
Aquest és un bloc de tecnologia, sobretot de web 2.0, de novetats i de reflexions sobre cap a on hem d'anar a parar amb tota aquesta bogeria de registres d'usuaris i comunitats virtuals... ara hi ha moltíssimes i ens anem inscrivint a tot arreu...
dissabte, 1 de desembre del 2007
diumenge, 27 de maig del 2007
Jornada Tècnica UOC
Aquest video és una mostra del que en Genís Roca va posar com a exemple d'originalitat per descatar a Internet.
De l'empresa Infonomia, divendres passat ens va fer una xerrada molt interessant en Genís Roca. I tot que és "feina" m'ha semblat interessant de compartir amb vosaltres una síntesi i la reflexió a la que m'ha portat.
Havia treballat a la UOC. I per tant la complicitat era gran.
Ens va parlar de la Blogosfera i ens va mostrar exemples de blogs amb entitat i nom propi de gent de la casa com per exemple el blog d'Adolfo Estalella (on hi ha un post que reflexiona sobre el fet del blogging, i de fer servir fotografies dels assistents a un event, força interessant ) i el de l'Ismael Peña (en anglès) i d'altres de persones de la casa que han optat per guardar l'anonimat.
La cronologia d'internet mostrada va ser:
1981 primer PC IBM
1989 Creen el llenguatge html
1994 primer accés privat a Internet a Espanya
2007 110 milions d'usuaris.
Simplement impressionant!!
Es dona el fet que per primer cop els fills ensenyen als pares les coses bàsiques per "sobreviure" en l'entorn virtual actual.
La competitivitat neix de la col·laboració entre iguals, la informació és poder però si la comparteixes.
El 2007 hi ha la primera generació de natius digital. És interessant i m'ha portar a reflexió pròpia el concepte de nadius digitals i immigrants digitals. Ja s'havia parlat en algun altre post de Planeta Fonaments sobre el concepte, però xoca, que la bretxa digital sigui a aquest nivell. L'accés a internet s'ha globalitzat, la diferència és de mentalitat digital o pre-digital. Del fet de tenir-ho tot digital neix el web 2.0
Són els nascuts entre el 77 i el 87 tenen ara entre 20 i 30 anys.
Ens trobem que tenim 120.000 blogs creats al dia.
Web 1.0 eren les persones jurídiques (encara ara)
Web 2.0 són persones físiques, s'aspira a ser rellevant.
A ser rellevant i a compartir-ho tot sense cap mena de pudor, pensaments, fotografies, diners.. on és el negoci? en el concepte de longtail (les cues de la corba de Gauss) . S'ofereixen plataformes online amb limitacions de forma gratuïta. I pagant una mica s'obté un compte pro amb capacitats il·limitades
La meva reflexió és sobre el manifest cluetrain (1999) xoca que finalment el que s'ha imposat a internet és aquest corrent. Gent que no es deixa influenciar per la publicitat ni per informació única. Interessant constatar que els que estan ara al poder i els directius no tenen presència a la xarxa. Què passarà quan els toqui liderar als nadius digitals?
are you linked in?
De l'empresa Infonomia, divendres passat ens va fer una xerrada molt interessant en Genís Roca. I tot que és "feina" m'ha semblat interessant de compartir amb vosaltres una síntesi i la reflexió a la que m'ha portat.
Havia treballat a la UOC. I per tant la complicitat era gran.
Ens va parlar de la Blogosfera i ens va mostrar exemples de blogs amb entitat i nom propi de gent de la casa com per exemple el blog d'Adolfo Estalella (on hi ha un post que reflexiona sobre el fet del blogging, i de fer servir fotografies dels assistents a un event, força interessant ) i el de l'Ismael Peña (en anglès) i d'altres de persones de la casa que han optat per guardar l'anonimat.
La cronologia d'internet mostrada va ser:
1981 primer PC IBM
1989 Creen el llenguatge html
1994 primer accés privat a Internet a Espanya
2007 110 milions d'usuaris.
Simplement impressionant!!
Es dona el fet que per primer cop els fills ensenyen als pares les coses bàsiques per "sobreviure" en l'entorn virtual actual.
La competitivitat neix de la col·laboració entre iguals, la informació és poder però si la comparteixes.
El 2007 hi ha la primera generació de natius digital. És interessant i m'ha portar a reflexió pròpia el concepte de nadius digitals i immigrants digitals. Ja s'havia parlat en algun altre post de Planeta Fonaments sobre el concepte, però xoca, que la bretxa digital sigui a aquest nivell. L'accés a internet s'ha globalitzat, la diferència és de mentalitat digital o pre-digital. Del fet de tenir-ho tot digital neix el web 2.0
Són els nascuts entre el 77 i el 87 tenen ara entre 20 i 30 anys.
Ens trobem que tenim 120.000 blogs creats al dia.
Web 1.0 eren les persones jurídiques (encara ara)
Web 2.0 són persones físiques, s'aspira a ser rellevant.
A ser rellevant i a compartir-ho tot sense cap mena de pudor, pensaments, fotografies, diners.. on és el negoci? en el concepte de longtail (les cues de la corba de Gauss) . S'ofereixen plataformes online amb limitacions de forma gratuïta. I pagant una mica s'obté un compte pro amb capacitats il·limitades
La meva reflexió és sobre el manifest cluetrain (1999) xoca que finalment el que s'ha imposat a internet és aquest corrent. Gent que no es deixa influenciar per la publicitat ni per informació única. Interessant constatar que els que estan ara al poder i els directius no tenen presència a la xarxa. Què passarà quan els toqui liderar als nadius digitals?
are you linked in?
divendres, 11 de maig del 2007
Registra't és gratuït!!
Us heu parat a pensant la quantitat de vegades que heu repetit el mateix procediment?
Entre una cosa i una altra.. acabes tenint un usuari o dos que vas fent servir per accedir a tot arreu...
Moltes vegades, se m'acut fer servir una aplicació web i quan estic repetint casi el procés de registre m'adono que ja estava registrada!!
No us ha passat vosaltres..
Per sort hi ha plataformes on pots unificar els accesos, com ara Google.. (ehem.. ja hi torno...) i de fet crec que enlloc de tenir mil usuaris i mil claus d'accés millor entrar en un únic entorn que et deixi entrar després en tota la resta d'aplicacions online. Hi esteu d'acord?
Podeu contestar a l'enquesta si voleu.
Entre una cosa i una altra.. acabes tenint un usuari o dos que vas fent servir per accedir a tot arreu...
Moltes vegades, se m'acut fer servir una aplicació web i quan estic repetint casi el procés de registre m'adono que ja estava registrada!!
No us ha passat vosaltres..
Per sort hi ha plataformes on pots unificar els accesos, com ara Google.. (ehem.. ja hi torno...) i de fet crec que enlloc de tenir mil usuaris i mil claus d'accés millor entrar en un únic entorn que et deixi entrar després en tota la resta d'aplicacions online. Hi esteu d'acord?
Podeu contestar a l'enquesta si voleu.
dissabte, 5 de maig del 2007
Are you blogging this?
Ostres, em podeu qüestionar la qualitat del video que comparteixo amb vosaltres, però crec que recull molt bé un estat d'ànim... la necessitat de penjar a la xarxa tot el que es pugui fent servir el web 2.0 casi convulsivament i de deixar petja del que es viu en cada moment.
És una nova addicció? jo crec que si, que es pot control·lar, però que no deixa de ser un fet addictiu.
salut!!
És una nova addicció? jo crec que si, que es pot control·lar, però que no deixa de ser un fet addictiu.
salut!!
diumenge, 29 d’abril del 2007
el millor lloc per allotjar un blog
Companys, companyes m'heu d'ajudar...
Estic intentant saber quin és el millor lloc on allotjar un blog. Jo fins ara creia que era Blogger.. però tinc els meus dubtes.. l'altre dia vaig estar provant wordpress i em va agradar força.. per això m'agradaria que m'ajudessiua votant els tres blogsites al lateral dret d'aquest bloc.
gràcies!!
Estic intentant saber quin és el millor lloc on allotjar un blog. Jo fins ara creia que era Blogger.. però tinc els meus dubtes.. l'altre dia vaig estar provant wordpress i em va agradar força.. per això m'agradaria que m'ajudessiua votant els tres blogsites al lateral dret d'aquest bloc.
gràcies!!
dilluns, 23 d’abril del 2007
Internet vs Televisió
Tinc uns quants amics que com que tenen nens no surten gaire, i s'han aficionat a baixar-se series de televisió per veure-les. "Perdidos", "Desperate Housewives".. les van començar a veure per la televisió però com que no s'emetien més capítols, o els horaris no els anaven bé van optar per baixar-les a través de progames P2P ( emule i similars... )
Avui llegint "El periódico" he trobat dos articles que m'han cridat l'atenció i volia comentar en un post:
Els dos tracten de la televisió i de l'enginy dels internautes.
El primer és sobre com se les ingenien els internautes per poder veure de forma gratuïta el que s'està oferint des de plataformes de televisió de pagament. Parlava de la impossibilitat de tenir l'exclusiva per part de Audiovisual Sports de mantenir l'exclusiva les imatges d'un gol de Leo Messi que han comparat amb Maradona. Va fer que es retiressin de Youtube tots els videos però les imatges sóc accesibles des de altres webs o a través de l'emule. Es comenta en l'article que abans hi havia un desfase entre quan s'emetia una serie als Estats Units i el que trigava a arribar a Europa, ara com ara gràcies a emule ens varies hores. Es comenta també el cost d'un capítol de la serie per una televisió espanyola i el que pot costar la publicitat quan s'emet, però tenint en compte que els més addictes ja l'habran vist.. és possible que llavors els índexos d'audiéncia facin una bona davallada.
El segon parla sobre un nou ofici creat a internet, el de subtitular en castellà els capítols de les series de televisió hi ha una web http://www.lostzilla.net que van crear dues madrilenyes que es dedica especialment a la serie Perdidos. El més bo del cas és que en el procés de subtitulació hi participen almenys 10 persones que no es conéixen entre si. Algú els fa arribar els capítols de la sèrie o se'ls baixen. fan la traducció i tenen ajut. i el que penjen a la web són els subtitols, que altres integren al video amb programes especials que permeten sincronitzar-ho i ho posen a disposició de tothom a la xarxa.
La televisió convencional haurà d'aprendre a adaptar-se...
Avui llegint "El periódico" he trobat dos articles que m'han cridat l'atenció i volia comentar en un post:
Els dos tracten de la televisió i de l'enginy dels internautes.
El primer és sobre com se les ingenien els internautes per poder veure de forma gratuïta el que s'està oferint des de plataformes de televisió de pagament. Parlava de la impossibilitat de tenir l'exclusiva per part de Audiovisual Sports de mantenir l'exclusiva les imatges d'un gol de Leo Messi que han comparat amb Maradona. Va fer que es retiressin de Youtube tots els videos però les imatges sóc accesibles des de altres webs o a través de l'emule. Es comenta en l'article que abans hi havia un desfase entre quan s'emetia una serie als Estats Units i el que trigava a arribar a Europa, ara com ara gràcies a emule ens varies hores. Es comenta també el cost d'un capítol de la serie per una televisió espanyola i el que pot costar la publicitat quan s'emet, però tenint en compte que els més addictes ja l'habran vist.. és possible que llavors els índexos d'audiéncia facin una bona davallada.
El segon parla sobre un nou ofici creat a internet, el de subtitular en castellà els capítols de les series de televisió hi ha una web http://www.lostzilla.net que van crear dues madrilenyes que es dedica especialment a la serie Perdidos. El més bo del cas és que en el procés de subtitulació hi participen almenys 10 persones que no es conéixen entre si. Algú els fa arribar els capítols de la sèrie o se'ls baixen. fan la traducció i tenen ajut. i el que penjen a la web són els subtitols, que altres integren al video amb programes especials que permeten sincronitzar-ho i ho posen a disposició de tothom a la xarxa.
La televisió convencional haurà d'aprendre a adaptar-se...
dissabte, 21 d’abril del 2007
Creative Commons
Bona tarda!!
Creative commons és una organització sense ànim de lucre que ofereix un sistema flexible de drets d'autor pel treball creatiu.
Estem tan acostumats a veure el Copyright com All Rights Reserved (todos los derechos reservados o tots els drets reservats ) que no ens plantegem que una altra forma d'autoria sigui possible. He trobat a Planeta referències al tema per part vostra sobre si s'acaba o no el copyright. I si Google mira de cobrir-se i canviar la tendència de Youtube (ara que és el propietari). Aquest matí he pujat un video casolà i m'hi he fixat. Havia posat música de fons, i l'he esborrat, perque ni l'Ismael Lô, ni el Bruce Spreensting m'havien autoritzat a fer servir la seva música pels crèdits.
No som informàtics, ni tan sols tecnòlegs, però treballem i ens comuniquem a través d'internet. El que suposa el Web 2.0 és que la idea de crear entre tots és el que impera ara com ara. Llavors, si jo per compartir els meus pensaments he fet un bloc o una web personal (myspace suposo) segurament he utilitzat plantilles i elements que algu altre ha creat i que els comparteix. I ja no cal que els programi jo mateixa. Es pot dir que dia a dia, quan vegi que hi ha al meu voltant jo aniré afegint o treient elements. En aquest context, el copyright no té sentit, no puc demandar algú per fer us comercial de una cosa que he creat jo, quan en realitat ha estat una creació comuna. Per això jo vull reservar-me només uns quants drets. I no tots, de fet, quan comparteixo les meves vivències (bloc), o fotos (flickr) o el que sigui ho faig perque siguin referenciats, i com que no em penso fer rica amb ells, jo trio la opció creative commons atribution que vol dir que es pot copiar, distribuir i comunicar públicament i fer obres derivades sempre i quan se'm reconegui l'autoria però no vol dir que es tingui el meu recolzament en l'ús que se'n faci.
Salut!!
Creative commons és una organització sense ànim de lucre que ofereix un sistema flexible de drets d'autor pel treball creatiu.
Estem tan acostumats a veure el Copyright com All Rights Reserved (todos los derechos reservados o tots els drets reservats ) que no ens plantegem que una altra forma d'autoria sigui possible. He trobat a Planeta referències al tema per part vostra sobre si s'acaba o no el copyright. I si Google mira de cobrir-se i canviar la tendència de Youtube (ara que és el propietari). Aquest matí he pujat un video casolà i m'hi he fixat. Havia posat música de fons, i l'he esborrat, perque ni l'Ismael Lô, ni el Bruce Spreensting m'havien autoritzat a fer servir la seva música pels crèdits.
No som informàtics, ni tan sols tecnòlegs, però treballem i ens comuniquem a través d'internet. El que suposa el Web 2.0 és que la idea de crear entre tots és el que impera ara com ara. Llavors, si jo per compartir els meus pensaments he fet un bloc o una web personal (myspace suposo) segurament he utilitzat plantilles i elements que algu altre ha creat i que els comparteix. I ja no cal que els programi jo mateixa. Es pot dir que dia a dia, quan vegi que hi ha al meu voltant jo aniré afegint o treient elements. En aquest context, el copyright no té sentit, no puc demandar algú per fer us comercial de una cosa que he creat jo, quan en realitat ha estat una creació comuna. Per això jo vull reservar-me només uns quants drets. I no tots, de fet, quan comparteixo les meves vivències (bloc), o fotos (flickr) o el que sigui ho faig perque siguin referenciats, i com que no em penso fer rica amb ells, jo trio la opció creative commons atribution que vol dir que es pot copiar, distribuir i comunicar públicament i fer obres derivades sempre i quan se'm reconegui l'autoria però no vol dir que es tingui el meu recolzament en l'ús que se'n faci.
Salut!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
