Bona tarda!!
Creative commons és una organització sense ànim de lucre que ofereix un sistema flexible de drets d'autor pel treball creatiu.
Estem tan acostumats a veure el Copyright com All Rights Reserved (todos los derechos reservados o tots els drets reservats ) que no ens plantegem que una altra forma d'autoria sigui possible. He trobat a Planeta referències al tema per part vostra sobre si s'acaba o no el copyright. I si Google mira de cobrir-se i canviar la tendència de Youtube (ara que és el propietari). Aquest matí he pujat un video casolà i m'hi he fixat. Havia posat música de fons, i l'he esborrat, perque ni l'Ismael Lô, ni el Bruce Spreensting m'havien autoritzat a fer servir la seva música pels crèdits.
No som informàtics, ni tan sols tecnòlegs, però treballem i ens comuniquem a través d'internet. El que suposa el Web 2.0 és que la idea de crear entre tots és el que impera ara com ara. Llavors, si jo per compartir els meus pensaments he fet un bloc o una web personal (myspace suposo) segurament he utilitzat plantilles i elements que algu altre ha creat i que els comparteix. I ja no cal que els programi jo mateixa. Es pot dir que dia a dia, quan vegi que hi ha al meu voltant jo aniré afegint o treient elements. En aquest context, el copyright no té sentit, no puc demandar algú per fer us comercial de una cosa que he creat jo, quan en realitat ha estat una creació comuna. Per això jo vull reservar-me només uns quants drets. I no tots, de fet, quan comparteixo les meves vivències (bloc), o fotos (flickr) o el que sigui ho faig perque siguin referenciats, i com que no em penso fer rica amb ells, jo trio la opció creative commons atribution que vol dir que es pot copiar, distribuir i comunicar públicament i fer obres derivades sempre i quan se'm reconegui l'autoria però no vol dir que es tingui el meu recolzament en l'ús que se'n faci.
Salut!!
dissabte, 21 d’abril del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
El tema es complicat, però ja en començo a estar una mica farta, si per difondre coneixement hem d'anar demanant compensacions, doncs queda-te'l per tu que algú altra ja compartirà. Crec que se n'està fent un gra massa de tot plegat, tenint en compte la facilitat i l’abast de manipular informació, cosa que és inevitable actualment. El que sí és interessant almenys, és mantenir l'autoria en la difusió de qualsevol cosa que un faci, si allò es plagia completament, més que res per amor propi.
A reveure !
Si noia, estic totalment d'acord..
De fet els de la Sociedad de Autores i els que volen aplicar canons a tot arreu em cauen "gordos"
fins ara!!
Lídia
el tema legal en el programari lliure (i/o gratuit) encara em crea molts dubtes...
copyleft, creativecommons,... encara són conceptes força desconeguts per la majoria. La copia de continguts a Internet es fa sense cap mirament...
no sé si a vegades ens perdem en voler controlar tan les coses...
El problema és quan la gent es guanya la vida amb el que crea. La SGAE també em cau malament, i crec que amb el tema dels canons es protegeixen les grans empreses.
No es pot trivialitzar el problema, generar un art, cultura, coneixement, etc costa un esforç. No us faria rabia per exemple fer un informe molt bo i que algú els copiés i fes veure que és seu? que algú en tregués profit del vostre esforç, de la vostra inversió de temps i diners per a aconseguir fer una creació.
S'ha de respectar l'autor, i si l'autor es guanya la vida així se li ha de pagar. Si l'autor el vol compartir gratuitament doncs se li ha d'agrair i respectar.
Hola!!
Per això m'agrada la idea de Creative Commons, perquè hi hagi respecte per l'opció de cadascú. Si algú es guanya la vida amb el que crea i un altre se n'aprofita l'ampara la llei, però si per portar a terme una creació, que en el meu cas és lúdica, has fet servir elements creats per algú altre que te'ls ha cedit això queda reflectit en el resultat final.
salutacions
Publica un comentari a l'entrada